Ziva
Ny « Ziva » (t)eo amin’ny Fihavanana malagasy
NY ZIVA
NY FIHAVANANA:
Anisan’ny mampiavaka antsika Malagasy amin’ny firenen-kafa ity resaka fihavanana ity ary mampiaiky an’izao tontolo izao fa saro-bahana ny fihavanana Malagasy. Ka na dia nisy aza ireo tetika maro samihafa entina hanasaraham-bazana ny samy Malagasy dia tsy tanteraka izany fifandrafiana ny samy mpiray tanindrazana izany.
Ankoatry ny fihavanana amin’ny alalan’ny Faditrà na fatodrà, hifanaovan’ny olona roa tonta na olona roalahy, na roavavy, na lahy na vavy ho enti-mañatsara ny fihavanana (satria na dia olon-droa no mifatidrà na mifatodrà ), ny fihavanana Malagasy dia mitatra ary mitohy ho azy eo amin’ny vahoaka na fokonolona rehefa nampiraisin’ireo olon-droa ireo izany fihavanana izany.
Amin’izao fotoana iainantsika izao dia sady mampalahelo sy manahirantsaina fa somary goragora sy ravarava ny fihavanan’ny Malagasy; hita fa tsy miseho miharihary anefa izany, ary somary miharatsy mihitsy aza.
Tsy voatanisa ny antony mahatonga izany araka ny fantatra : anisan’izany ny fitiavam-bola tanteraka sy tafahoatra ka manjary hanarian-kavana, manampy trotraka ihany koa ny raharaha politika, ka raha tsy iray làlana amiko dia tsy izy.
Na dia eo aza izany dia soa ihany fa mbola misy ny fihavanana Malagasy tsy tontan’ny ela ary tsy simban’ny arafesina sy ny bobongolo, dia ny Zivan-drazana izany. Maro no efa tsy mahalala izany ankehitriny na dia efa olon-dehibe izao aza, fa efa variana amin’ny fahasarotam-piainana sy ny fanatontoloana. Mahafantatra ny amin’ity teny Ziva ity avokoa ny maro manerana ny nosy, izay Fihavanana manan-kasina amin’ny Malagasy.
TOY IZAO NO FILAZAN’NY ISAM-PARITRA AZY :
- Ziva sy lohateny hoy ny njoaty Antakarana
- Ziva-lohateny Fanjivana –Zaka vala hoy ny tsimihety
- Tsy maty manota – lohateny (fifanekem-pokonolona ) hoy ny Merina
- Ziva hoy ry zareo avy ao Ambongo Morondava
- Ziva hoy ny Sakalava
- Fañompa – Soman-dRaza hoy ny Tesaka
- Olo-miray – Fañompa hoy ny Antemoro
Indro kosa ireo isam-poko manana fihavanana amin’ny alalan’ity Ziva ity, fa izany no hahafataran’ny maro azy amin’ny ankapobeny.
1- Ireo Vazimba dia Ziva amin’ireo Beosy sy Makoa
2- Ny foko Antañandrano na Tanandrano dia mpiziva amin’ireo Beosy sy Betsileo
3- Ireo Kanjemby, izay Vezo avy amin’ny tapany Avaratry Tambohorano faritany Mahajanga dia Ziva amin’ireo Sandrangoatsy avy ao Kinkony .
4- Ireo Kanjemby avy ao Besalampy dia Ziva amin’ny foko Maromena avy ao Besalampy ihany sy ireo Beosy
5- Ireo Kanjemby amin’ny faritra morontsiraka dia Ziva amin’ireo Antalaotra sy Komoriana (Ajojo)
6- Mbola ao Besalampy ihany, ireo Kanjemby dia mpiziva amin’ny taranaky ny Tsianova
7- Ireo Maromena ao Besalampy dia Ziva amin’ny taranaky ny Manonga
8- Ny taranaky ny Manonga dia Ziva amin’ ny taranaky ny Marolahy
9- Ny taranaky ny Andrafanga dia Ziva amin’ny taranaky ny Kinfotso
10- Ny taranaky ny Tsimanondriky dia Ziva amin’ireo Vezo sy amin’ny taranaky ny Andrafanga
11-Ireo Sandrangoasty avy ao Mitsinjo dia Ziva amin’ireo Kanjemby avy ao amin’ny helodranon’ny Maroambitsy, ireo Matihazo, sy ireo Tambondro Avaratra ary ireo Jongoa
12- Ireo Matihazo dia Ziva amin’ireo Antemamaliky ao Mitsinjo
13- Ireo Antirengy dia Ziva amin’ireo Mandravà avy ao Soalala
14- Ireo Manañadabo, ankilany ary ireo Betsiboka, andaniny dia Ziva amin’ireo Marolaka
15- Ireo Marotokiky dia Ziva amin’ireo Tsiaronjy na Tsaronjy
16- Ireo Sambarivo dia Ziva amin’ireo Tongoa
Avy amin’ny foko TSIMIHETY
17- Ireo Antevongo tambohitsy dia Ziva amin’ireo Antevinañy tompon’ny vinàñy
18- Ireo Zafindrano (taranaky ny rano) dia Ziva amin’ireo Zafindravoay (taranaky ny Voay)
19- Ireo Zafindramahavita dia Ziva amin’ireo Jongoa (Sakalava)
20- Ireo Antotolàny (tokotelo) dia Ziva amin’ireo Antelampy (avy amin’ny Vato) sy ireo Makoa
21- Ny foko Antakarana dia Ziva amin’ireo Anjoaty sy ireo Zafitsimeto
22- Ny foko Betsimisaraka dia Ziva amin’ny foko Betsileo
23- Ny foko Sihanaka dia Ziva amin’ireo Betsileo sy ireo Makoa
24- Ireo Marofotsy, avy ao amin’ny foko Sihanaka dia Ziva amin’ny Sakalava Manañadabo
25- Ny foko Betsileo dia Ziva amin’ny foko Antesaka, indrindra fa ireo Tesaka Rabehavana, izay Zivan’ireo Makoa sy ny foko Betsimisaraka
26-Fa ireo Betsileo Antañandro dia Ziva amin’ireo Beosy
27- Ny foko Merina dia tsy nahalala, na niniana tsy mampahalalaina ny atao hoe Ziva (mety anisan’ny tetik’ady mahery vaika hanokana-monina azy ireo izany). Nefa ara-tantara dia Ziva amin’ireo Vazimba sy ireo Makoa izy ireo. Eo koa ireo Antehiroka taranaka Vazimba dia mpiziva amin’ireo zanak’Andriana, ary lohateny amin’ireo Ajojo.
Ny foko Merina ihany koa dia Ziva amin’ireo Sakalava Boeni. Ny manamarina izany ka voasoritra tsy hay nofafana dia ny fiteny eto Imerina raha sendra misy olona maty ka ataony hoe “Sakalava robaka”. Raha tsy mpiziva ry zareo fahiny dia tsy ho nitoetra mihitsy io fombam-pitenenana io. Io ilay Fañompa ifamatoran’ny mpiziva.
28- Ny foko Antemoro dia Ziva na lohateny (na Fañompa) amin’ireo Makoa,
29- Ireo Anakara dia fañompa amin’ireo Antevandrìka
30- Ireo Antevandrìka dia Fañompa amin’ireo Zafiraminia
31- Ny foko Antesaka dia Fañompa amin’ireo Betsileo sy ireo Mahafaly
32- Ireo Sahafero dia Ziva amin’ireo Rabehava
33- Ireo Tiara dia Ziva amin’ireo foko Bara Tevohobe
34- Ny foko Bara dia Ziva amin’ireo Manendry, izay taranaka Vazimba
35- Ny foko Tanôsy dia Ziva amin’ireo Tandroy, sy ireo Tandramanàka
36- Ireo Telamaro dia Ziva amin’ireo Tandramanàka
37- Ireo Temananteny dia Ziva ny foko Betsileo
38- Ny foko Tandroy dia Ziva ny Tanôsy
39- Ireo Ivondrobe dia Ziva amin’ireo Karimbola
40- Ireo Karimbola dia Ziva amin’ireo Tandroy Tetreso
41- Ireo Mahafaly dia Ziva amin’ireo Tanôsy sy ireo Tesaka
42- Ireo Sianamavo dia Ziva amin’ireo Tetsiraraka
43- Ireo Tevohitse dia Ziva amin’ireo Tameantsoa
44- Ireo Zanakanga dia Ziva amin’ireo Temilahe
45- Ireo Temitongoa dia Ziva amin’ireo Tefaho , Andrianjoho , Tefoli , Sambaindrano
46- Ny foko Makoa dia Ziva amin’ireo Temoro, Betsileo, Merina ary koa ireo Antimahory ( izay tonga avy any Mayotte) Comores.
47- Ireo Zaramanaga dia Ziva amin’ireo Tesaka sy Temoro.
Hita sy fantatra amin’izany ary fa saika voafaritry ny fihavanana amin’ny alalan’ity ziva ity avokoa ny Foko manerana ny Nosy mantolo. Somary natory na nampanginina izy ity tamin’ny andron’ny Fanjanahatany mba hampifandrafisana ny samy Malagasy. Foko manan-kasina daholo ny monina eto amin’ity Nosy misy antsika ity, ka tsy mendrika ny ady an-trano, na amin’ny fomba sy endrika samihafa. Satria Nosy iray, tsy azo sarahina na zarazaraina.
Tsara ho marihina manokana ny fihavanan’ny Antemoro sy ny aty am-povoatany, indrindra fa ny Merina. Fihavanana nisy hatrany am-piandohana io, fahiny elabe, ary na dia ny tendrombohitra roa ambin’ny folo (12) eto Imerina aza dia saika misy rà Antemoro avokoa .
Misy hevitra tsara asiam-panitsiana ihany koa ny tamin’ny fotoana nipetrahan’ny Antemoro ho Mpanolon-tsaina teto Imerina. Tsy Andriamahazonoro irery na ny Anakara irery ihany no notendren’Andrianampoinimerina ho “Andriamasinavalona” tamin’ny 1188 (taona Hazira): fa ny foko Antemoro manontolo (jereo ny boky nosoratan’ingahy Kasanga Fermand).
Tiana ambara sy amafisinay etoana fa ny Foko Antemoro dia anisan’ny nahay nandrindra fihavanana sy nahay nampihavana ny mpiray tanindrazana Malagasy hatrany amboaloany ka mandraka ankehitriny. Azo hamarinina izany manerana ny Nosy, toy ny Foko Mahafaly- Menabe- Tanôsy- Antambahoaka- Sihanaka- Merina- Betsileo- Tanala- Tesaka- Tefasy- Tsimihety – Antakarana – Zafisoro –Bara –Tandroy- Vezo- Sakalava (fito karazana) dia namitrahany fihavanana avokoa.
TENY FAMARAÑANA :
Ny ZIVA dia fihavanana avy amin’Andriamanitra sy ireo Razana teo aloha.
Fa ny Fatidrà kosa dia nataon’ny olona mpifankatia ho fihavanana vaovao.
Ary ny Fiandrianana dia fanomezana sy tolotra avy amin’Andriamanitra fa ny maha Mpanjaka kosa dia Tendry sy safidy nataon’ny olombelona.
Koa na dia tsy Mpanjaka aza ny olona iray dia efa Andriana izy, ary manana ny fiandrianany.
Ary misy koa efa Andriana ilay olona no sady voatendry na voafidy ho Mpanjaka.
Ny havanareo,
Printsy Jobily RAKOTOSON

Une grande figure et « raiamandreny » de la nation s’est éteinte. Il s’agit de Jobily Rakotoson qui vient de décéder, hier lundi 27 janvier 2020 à l’âge de 95 ans. Hospitalisé depuis quelques semaines suite à une maladie qui le rongeait depuis un certain temps, il a rendu son dernier soupir à l’HJRA d’Ampefiloha.
Jobily Rakotoson était parmi les fondateurs de l’association des « Raiamandreny Mijoro » pendant les crises de 2002, puis membre du « Comité du Fampihavanana Malagasy » (CFM) dont il en est le doyen d’âge.
Sa dépouille mortelle sera veillée à son domicile d’Ambohipo avant d’être acheminée, demain mercredi 29 janvier vers son village natal à Vohipeno où il sera également inhumé.
La rédaction de l’Agence Malagasy de Presse (AMP) présente ses sincères condoléances à la famille de cet illustre défunt qui, on peut le dire, a laissé son empreinte dans la marche des affaires nationales.
(source: AMP)
PS:
Une précision concernant le décès de Jobily Rakotoson nous a été notifiée par la famille. En fait, cet illustre défunt a fait une chute, samedi dernier, à la suite de laquelle il a été hospitalisé d’urgence à l’HJRA. Malheureusement, cette chute lui a été fatale et les médecins n’ont pu que s’en remettre à la triste réalité.
Toutes nos excuses à la famille et encore une fois, nous lui renouvelons nos sincères condoléances. Pour rappel, la dépouille mortelle de Jobily Rakotoson sera transférée aujourd’hui à Vohipeno où il sera également inhumé.
Introduction
MORCEAUX D’HISTOIRE & GENEALOGIE
« …Vous avez reçu gratuitement, donnez gratuitement ! » (Mt 10, 8)
(Nangonin’i Moïse Ramilamintsoa)
Reconstitution des liens familiaux
Les traditions orales retraçant les données historiques de l’Imerina nous ramènent à une époque suffisamment reculée pour que celles-ci se mêlent aux contes et légendes perpetués au cours des siècles par les différentes populations de Madagascar, concernant en particulier les VAZIMBA, premiers habitants supposés de cette grande Ile qui, dit-on, avait déjà leurs « roitelets » et leurs « chefferies » avant l’arrivée des vagues de migrations successives..Dans tous les cas, la masse volumineuse des informations orales et écrites convergent pour nous donner un nom reconnu par tous pour désigner un incontournable Razamben’Imerina dénommé Andrianerinerina à partir de 1300 ap. J.C.. Précisons cependant que les dates (de naissance) données pour les Rois successifs concernent les dates approximatives de règne quand ces dernières n’ont pas pu être retenues avec exactitude à cause de l’absence d’écriture. D’autre part, du fait des difficultés entraînées par cette caractéristique non écrite de la civilisation malgache, mais fondée principalement sur la tradition orale, nous avons fait en sorte que les données recueillies et rassemblées ici proviennent essentiellement de sources écrites, notamment puisées dans les documents ci-après:
– Ny Tantaran’ny Andriana, du Révérend Père Callet, Ed. 1908;
– Les Firaketana de Mr Ravelojaona;
– Un homme d’Etat malgache: Rainilaiarivony, par G.S. Chapus et G. Mondain (*); Ed. 1952;
– Les notes du Diary de Mr Rakotovao; (« Bokin-dRakotovao », le Livre de Rakotovao)
– Histoire du Royaume Hova, du Révérend Père Malzac, Imprimerie catholique, Edition 1930;
– Ny Tantaran’Andrianteloray recueillie par Mr Razafimbelo Pierre, Gouverneur Principal à Antananarivo, Ed. 1911;
– Raombana l’historien, (1809-1855) de Simon Ayache. Editions Ambozontany, Fianarantsoa, 1976;
– Raombana: Madagascar sous Radama Ier, (1810-1828), de Simon Ayache. Editions Ambozontany, Fianarantsoa, 1976;
– Ny Fianakaviambe sy ny Taranak’Ambohimanga, Ed. Mai 2000.
– Tantaran’ny Anteony Antemoro, de Philippe Rombaka
– Tantara et Tetiarana, Taranak’Alasora sy Imamo, par un groupe de familles.
– Tetiaran’Andriantsilavonandriana par Mr Razanatseheno Henry, Ed. 2001
– Madagascar d’une République à l’autre, Tome1, par le Pr. Pierre Randrianarisoa et Lalao Razakamahefa, Ed. 1991
– Histoire de Madagascar, collection Mondes d’Outre-Mer, par Hubert Jules Dechamps, Ed. 1961
– Andrianampoinimerina sy Ilaidama, par Kasanga Fernand, 2è Ed. 1977
– Andriantsitohaina XV Voninahitra (Ambassadeur de Ranavalona Ière), par Mr Randrianarivelo Lucien Emmanuel et Mr Andriantsitohaina Charles, Ed. 2000
– Ingahy Rainizafimanga (1842-1912), Bokin’ny Taranaka, Taona 2001 par l’équipe familiale dirigée par Mr James Henri Robert Randriamifidy, Secrétaire Général de l’Association Rainizafimanga.
– Menabe: Fitampoha 98, par Kamamy Magloire
– Fifindrà-monina par Kasanga Fernand, Ed. 1963
– Ali-Tawarath sy Madagasikara (1495-1548), par Mahefamanana Mosa, 3è Ed.1977.
– Mey 1972, par Mr. Rémi Rahajarizafy, Ed. 1982.
– Tera-dRamiangola sy Rangita, Tetiarana Ed. 1998, par l’équipe familiale dirigée par Mr Robin Andrianasolo (Président de la commission Généalogie) et Mr Eugène Raharifidy (Président de l’Association TRR), préfacé par Mr Césaire Rabenoro (Président de l’Académie Malgache).
– Rakoto Ratsimamanga Albert, Ny Malagasin’ny taonjato faha-XX (1907 – 1931), Ed. 2000. – Randriamamonjy Fréderic, Histoire des Régions de Madagascar: des origines à la fin du XIXème siècle, Ed. 2008.
– Razafiarison, Aina Andrianavalona (2014). Apports des traditions dans les successions royales merina: Madagascar – XVIe – XIXe siècle. Antananarivo: Editions Tsipika. thèse de doctorat en Histoire à la Sorbonne, Paris.
– Histoire biologique d’une population du Sud-Est malgache, Thèse de Doctorat d’Anthropologie génétique, par Mélanie Capredon, Univ. de La Réunion, 25 Nov. 2011, Rapporteur: Pr. Narivelo Rajaonarimanana, Professeur à l’INALCO – Paris 13.
–Rainandriamampandry (1836-1896), Edisiona FJKM Rainandriamampandry (2020) nosoratan’ny Profesora Ranjatohery Harilala
(Note: *) Auteurs de plusieurs oeuvres qu’ils rédigèrent ensemble sur l’histoire et la religion de Madagascar du temps de la Monarchie et pendant la colonisation, G.S. CHAPUS, Docteur ès Lettres, était Membre titulaire de l’Académie Malgache et Membre correspondant de l’Académie des sciences coloniales, tandis que G. MONDAIN, ancien élève de l’Ecole Normale Supérieure, était Vice-Président de l’Académie Malgache et Président Honoraire de la Mission protestante française à Madagascar.
Ce travail est un essai qui ne se prétend pas être exhaustif, mais il est appelé à être mis à jour périodiquement suivant l’apport des descendants (ou ascendants survivants) ou encore par les « bonnes volontés » soucieux d »entretenir le précieux Fihavanana malagasy. Les pages qui suivent nous aident à (faire) connaître nos lointaines origines et à comprendre plus facilement l’Histoire de Madagascar d’un seul coup d’oeil par les noms qui y sont consignés et les annotations – relatant les évènements historiques ou les principaux traits de la personne – qui les accompagnent. Ceux qui souhaitent apporter leur contribution, tant pour les éventuelles corrections que pour la mise à jour des informations, anciennes ou nouvelles (naissance, décès, enterrement et autres mentions ou notes particulières, etc…) sont les bienvenus et peuvent envoyer leur courrier au webmaster.
Dans tous les cas, la légendaire sagesse de nos ancêtres veut bien nous persuader que le fameux « Fihavanana » malagasy a une vocation universelle.
Nous nous excusons par avance auprès des personnes dont les noms n’ont pas pu être complétés ou écrits avec exactitude. [les documents publiés ici sont rédigés en malagasy et/ou en français].
Pour vous joindre à notre Blog « Carrefour de l’Océan Indien », Cliquez tout simplement ici.
Copyright © 2016, S.P.L.T. All rights reserved